dissabte, 14 de febrer del 2015

EXTRACTE DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER LA QUARESMA 2015

Estimats germans i germanes:  La Quaresma és un temps de renovació per a l'Església, per a les comunitats i per a cada creient. Però sobretot és un «temps de gràcia» (2Co 6,2). Déu no ens demana res que no ens hagi donat abans: «Nosaltres estimem a Déu perquè ell ens ha estimat primer» (1Jn 4,19). Ell no és indiferent a nosaltres. Està interessat en cadascun de nosaltres, ens coneix pel nostre nom, ens cuida i ens busca quan el deixem.
La indiferència cap al proïsme i cap a Déu és una temptació real també pels cristians. Per això, necessitem sentir en cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten.

1. «Si un membre pateix, tots pateixen amb ell» (1 Co 12,26) - L'Església

El cristià és aquell que permet que Déu el revesteixi de la seva bondat i misericòrdia, que el revesteixi de Crist, per arribar a ser com Ell, servent de Déu i dels homes. La Quaresma és un temps propici per deixar-nos servir per Crist i així arribar a ser com Ell. Això passa quan escoltem la Paraula de Déu i quan rebem els sagraments, en particular l'Eucaristia. En ella ens convertim en el que rebem: el cos de Crist.

2. «On és el teu germà?" (Gn 4,9) - Les parròquies i les comunitats
El que hem dit per a l'Església universal cal traduir-ho en la vida de les parròquies i comunitats. En aquestes realitats eclesials ¿es té l'experiència que formem part d'un sol cos? Un cos que rep i comparteix el que Déu vol donar? Un cos que coneix els seus membres més febles, pobres i petits, i es fa càrrec d'ells? O ens refugiem en un amor universal que es compromet amb els que estan lluny en el món, però oblida el Llàtzer assegut davant de la seva pròpia porta tancada? (Lc 16,19-31).
Tota comunitat cristiana està cridada a creuar el llindar que la posa en relació amb la societat que l'envolta, amb els pobres i els allunyats. L'Església per naturalesa és missionera, no ha de quedar replegada en si mateixa, sinó que és enviada a tots els homes.
Estimats germans i germanes, desitjo que els llocs en què es manifesta l'Església, en particular les nostres parròquies i les nostres comunitats, arribin a ser illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència.

3. «Enforteixin els seus cors» (St 5,8) - La persona creient

També com a individus tenim la temptació de la indiferència. Estem saturats de notícies i imatges tremendes que ens narren el sofriment humà i, al mateix temps, sentim tota la nostra incapacitat per intervenir. Què podem fer per no deixar-nos absorbir per aquesta espiral d'horror i d'impotència?
En primer lloc, podem pregar en la comunió de l'Església terrenal i celestial.

En segon lloc, podem ajudar amb gestos de caritat, arribant tant a les persones properes com a les llunyanes, gràcies als nombrosos organismes de caritat de l'Església. La Quaresma és un temps propici per mostrar interès per l'altre, amb un signe concret, encara que sigui petit, de la nostra participació en la mateixa humanitat.

I, en tercer lloc, el patiment de l'altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà em recorda la fragilitat de la meva vida, la meva dependència de Déu i dels germans. Si demanem humilment la gràcia de Déu i acceptem els límits de les nostres possibilitats, confiarem en les infinites possibilitats que ens reserva l'amor de Déu. I podrem resistir la temptació diabòlica que ens fa creure que nosaltres sols podem salvar el món i a nosaltres mateixos.
Per superar la indiferència i les nostres pretensions d'omnipotència, vull demanar a tots que aquest temps de Quaresma es visqui com un camí de formació del cor, com va dir Benet XVI (Ct. Enc. Deus caritas est, 31). Tenir un cor misericordiós no significa tenir un cor feble. Qui vol ser misericordiós necessita un cor fort, ferm, tancat al temptador, però obert a Déu. Un cor que es deixi impregnar per l'Esperit i guiar pels camins de l'amor que ens porten als germans i germanes. En definitiva, un cor pobre, que coneix les seves pròpies pobreses i ho dóna tot per l'altre.

  Franciscus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada