dilluns, 26 d’agost del 2013



“Festa de l’Exaltació de la Santa Creu”


                El dissabte 14 de setembre, l’Església celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu.
         Cap a l'any 320, l'Emperadriu Helena de Constantinoble va trobar la Vera Creu, la creu en què va morir Nostre Senyor Jesucrist. L'Empera-driu i el seu fill Constantí varen cons-truir en el lloc del descobriment la Basílica del Sant Sepulcre, en la qual es guarda la relíquia.
         El rei Cosroes II de Pèrsia, l’any 614 va envair i va conquerir Jerusalem i es va emportar la Creu posant-la sota els peus del seu tron ​​com a signe de menyspreu al cristianisme. Però l’any 628 l'emperador Heracli va aconseguir derrotar-lo i va recuperar la Creu i la va portar de nou a Jerusalem: era el 14 de setembre d'aquest mateix any. A tal fi es va realitzar una cerimònia en què la Creu fou portada en persona per l'emperador a través de la ciutat. Des de llavors, aquest dia va quedar assenyalat en els calendaris litúrgics com el de l'Exaltació de la Vera Creu.
         Aquesta festa se celebra tant a l’Església Catòlica com també a les Esglésies Ortodoxes d’Orient.
         El cristianisme és un missatge d'amor. Per què llavors exaltar la Creu? A més la Resurrecció, més que la Creu, dóna sentit a la nostra vida.

         Però tenim la Creu! L'escàndol de la Creu, que ens diu Sant Pau. Nosaltres no haguéssim introduït la Creu. Però els camins de Déu són diferents. Els apòstols la rebutjaven. I nosaltres també.
         La Creu és fruit de la llibertat i amor de Jesús. No era necessària. Jesús l'ha volgut per mostrar el seu amor i la seva solidaritat amb el dolor humà. Per compartir el nostre dolor i fer-lo redemptor.
         Jesús no ha vingut a suprimir el sofriment: el sofriment seguirà present entre nosaltres. Tampoc ha vingut per explicar-lo: seguirà sent un misteri.     Ha vingut per acompanyar-lo amb la seva presència. En presència del dolor i la mort de Jesús, el Sant, l'Innocent, l'Anyell de Déu.
         Jesús en plena joventut, és portat a la creu i ho accepta per obrir-nos el paradís amb la força de la seva bondat: "Refulgeix la creu beneïda, en la qual el Senyor fou immolat i va rentar les nostres ferides amb la seva sang"(antífona de Laudes de la festa de l’Exaltació de la Santa Creu).
         Jesús no ens salva des de fora, com per art de màgia, sinó compartint els nostres problemes, els nostres sofriments. Jesús no està a la Creu per adoctrinar amb paraules, sinó per compartir el nostre dolor solidàriament.
         “Celebrem la festa de la creu, per la qual les tenebres han estat expulsades i ens ha estat retornada la llum”. (sant Andreu de Creta,bisbe)


Mn. Genís Sans, diaca