El diumenge, a diferència
d’altres festes paganes “reconvertides”, és una festa específicament cristiana.
Pels cristians, és la festa joiosa que ens recorda el gran triomf de Crist sobre
el mal i la mort.
Per això,
és també el dia de la nostra resurrecció. Durant la setmana tal vegada hem
patit “morts” en forma de fracassos, decepcions, egoismes, infidelitats que han
generat en nosaltres tristeses, ressentiments, desànims... El diumenge és el
dia de “fer neteja”, de “cremar-ho” tot en l’amor de Crist Ressuscitat. Aquest
dia hem de deixar enrere tot això que ens esclavitza, que ens treu la pau i la
joia de viure, tornar a respirar a ple pulmó i començar de nou.
També és el
dia fer les paus amb Déu i amb nosaltres mateixos, per refer les amistats, per
superar els malentesos, per trencar barreres, per superar les divisions, per
perdonar-nos mútuament. El diumenge és
el dia de renovació de l’esperança. Per recordar que, malgrat les aparences, el
Bé és més fort que el mal i l’acabarà derrotant. Que la darrera paraula, en la
nostra vida i en la història humana, la té el Senyor. I que aquesta darrera
paraula serà de gràcia i de bondat. Dia per recordar que viure estimant i fent
el bé no és cap utopia, sinó la salvació que ens ha portat Jesús. Sobretot, per
recordar que – malgrat tot! – el Senyor segueix estimant-nos. Tota aquesta
renovació ens arriba a través de l’Eucaristia, la força que ens va divinitzant,
transformant-nos en un nou Jesús. La valorem? Som
conscients que, cada setmana, Déu ens regala un diumenge....?
Del llibre “Aixeca’t i camina!” de Lluis Armengol sj
