dissabte, 26 de desembre del 2015
Vetlla de Nadal - Clariana 2015
La nit de Nadal vàrem celebrar la "Vetlla de Nadal" al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana amb l'assistència dels membres del Centre Excursionista del Penedès i la seva Coral que varen acompanyar amb els seus cants la celebració.
A l'acabar van fer una petita audició de Nadales, moment que recull la fotografia.
El Centre Excursionista del Penedès aquest any celebra el seu 40è Aniversari, des de aquí els felicitem i els encoratjem a continuar amb el seu esperit d'amor a l'escursionisme, a la muntanya i la natura. Per molts anys!!
dimecres, 2 de desembre del 2015
“L’Advent i el Nadal”
El diumenge 29 de
novembre comença l’Advent, un temps litúrgic de quatre setmanes en que ens
preparem pel Nadal.
És per nosaltres un temps d’espera pel
naixement del nen Jesús, en que hem de intensificar la pregària, la lectura de la Bíblia, un temps en que
podem fer estones de silenci i escoltar dins nostre la veu de l’Esperit que ens
parla al nostre cor, un temps també d’esperança, l’esperança que ens porta
Jesús el Salvador del món.
Un temps també per reconeixents
pecadors i reconciliar-nos en Déu nostre Senyor en el sagrament de la
confessió, que com cada anys celebrarem comunitàriament a la nostra parròquia.
Com cada any també farem una col·lecta d’aliments que entregarem a Càritas de
Vilafranca pels més necessitats.
I tot fent aquest camí arribarem a la joia del Nadal, en que celebrem el
naixement del nostre Salvador, que neix de la Verge Maria en un estable, Jesús
el Fill de Déu va voler néixer pobra entre els pobres, els pastors la gent més
humil són els primers a adorar-lo.
Sens dubte aquestes festes entranyables del Nadal són també una ocasió especial per trobar-nos com a comunitat
en les diferents celebracions i també a l’escalf de la nostra llar, amb les
nostres famílies.
Que passeu tots unes bones i santes festes de Nadal!!
Mn. Genís
Sans, diaca
dilluns, 2 de novembre del 2015
La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani
Del 4 al 25
d’aquest mes s’està desenvolupant al Vaticà la XIV Assemblea General Ordinària
del Sínode dels Bisbes, per abordar el món de la família. En realitat, és la
segona part d’aquest esdeveniment eclesial, ja que del 5 al 19 d’octubre de
l’any passat, va tenir lloc la III Assemblea General Extraordinària dels
Bisbes, amb el títol «Els reptes pastorals sobre la família en el context de
l’evangelització». Entre aquestes dues
cites al Vaticà hi ha hagut un treball realitzat a cada diòcesi. A la nostra, a
partir de febrer d’aquest any, ens hem anat reunint els dissabtes a la tarda
durant cinc setmanes un grup de set matrimonis i el bisbe Agustí, portant a
terme un treball engrescador de reflexió i diàleg a partir del qüestionari que
la Secretaria del Sínode va fer arribar a les diòcesis. Vam tractar temes tan
interessants com la possibilitat de despertar la presència de Déu a la vida de
las famílies, educar i fixar relacions interpersonals sòlides, afavorir
polítiques socials i econòmiques útils per a la família, etc. Vam estar parlant
d’algunes situacions més extremes: l’absència dels pares a la llar, la
desestructuració de la família i la discriminació de la maternitat. Vam
proposar algunes estra- tègies preventives en aquests temes.
Afloraven
al debat els valors propis de la família catòlica i en l’anàlisi escrutàvem si
algun d’aquests estava en les diferents unions entre home i dona que es donen a
la societat actual, plantejant-nos la possibilitat real de promoure el diàleg
amb aquestes famílies, i preguntant -nos com fer-ho, des d’aquest espai comú,
en la perspectiva de la Nova Evangelització que ens proposa el papa Francesc. Aquestes
han estat algunes de les reflexions i aportacions que hem realitzat des de la
Delegació de Família i Vida per al Sínode que es desenvolupa aquests dies.
Josep M.
Guardiola i Dolors Ripollès Delegats de Família i Vida
dimarts, 28 de juliol del 2015
Sant Jaume Apòstol, patró de Clariana
Aquesta és una imatge
de Sant Jaume vestit de pelegrí, que es guarda al Santuari de la Mare de Déu de
Montserrat de Clariana i es conserva des d’abans de la construcció del santuari,
quan es feia la missa a l’antiga escola del poble.
El culte a Sant Jaume a Clariana es
feia antigament a la capella del seu nom, que hi havia al costat de l’actual
Santuari i que va ser destruïda durant l’última guerra civil.
Hi ha documents del segle XIX en què el
bisbat de Barcelona dóna permís a la parròquia per fer misses el dia del Sant a
l’esmentada capella i també hi ha un llibre de juntes de l’administració de la
mateixa, en què cada any es renovava la junta i els administradors feien un
balanç dels ingressos i les despeses ocasionades en motiu del culte i la
conservació de la mateixa.
Aquesta imatge de Sant Jaume vestit de
pelegrí, ens recorda la importància que han tingut al llarg de la història els
pelegrinatges a Santiago de Compostela des que s’hi varen descobrir les restes
del Sant Apòstol.
El camí de Sant Jaume ha estat des de
l’edat mitjana una ruta per la que han passat pelegrins de tot el món. Des dels
anys 80 del segle passat hi ha un renaixement de l’interès per aquesta
peregrinació a la tomba de l’Apòstol. Que Sant Jaume amb la seva intercessió
ens ajudi a tots nosaltres en el nostre peregrinatge per aquest món i
protegeixi al nostre poble de Clariana per tal que tinguem pau i prosperitat.
Molt Bona Festa Major!!!
dijous, 19 de març del 2015
La Joia de la Pasqua
El temps pasqual comprèn cinquanta dies (en
grec = "pentecosta", viscuts i celebrats com un sol dia: "els
cinquanta dies que hi ha entre el diumenge de la Resurrecció fins al diumenge
de Pentecosta s'han de celebrar amb alegria i goig, com si es tractés d'un sol
i únic dia festiu, com un gran diumenge "(Normes Universals de l'Any
Litúrgic, n. 22).
Els
jueus tenien ja la "festa de les setmanes" (veure Dt 16,9-10), festa
inicialment agrícola i després commemorativa de l'Aliança al Sinaí, als
cinquanta dies de la Pasqua. Els cristians van organitzar molt aviat les set
setmanes, però per perllongar l'alegria de la Resurrecció i per celebrar al
final dels cinquanta dies la festa de Pentecosta: el do de l'Esperit Sant.
Visquem com a comunitat cristiana amb
alegria i joia aquest temps en què commemorem la resurrecció de nostre Senyor
Jesucrist i procurem assistir als diferents actes sobretot durant la propera
Setmana Santa.
Molt Bona Pasqua a tots!!!
dissabte, 14 de febrer del 2015
EXTRACTE DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER LA QUARESMA 2015
Estimats germans i germanes: La Quaresma és un temps de renovació per a
l'Església, per a les comunitats i per a cada creient. Però sobretot és un «temps
de gràcia» (2Co 6,2). Déu no ens demana res que no ens hagi donat abans: «Nosaltres
estimem a Déu perquè ell ens ha estimat primer» (1Jn 4,19). Ell no és
indiferent a nosaltres. Està interessat en cadascun de nosaltres, ens coneix
pel nostre nom, ens cuida i ens busca quan el deixem.
La indiferència cap al proïsme i cap a
Déu és una temptació real també pels cristians. Per això, necessitem sentir en
cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten.
1. «Si un membre pateix, tots
pateixen amb ell» (1 Co 12,26) - L'Església
El cristià és aquell que permet que
Déu el revesteixi de la seva bondat i misericòrdia, que el revesteixi de Crist,
per arribar a ser com Ell, servent de Déu i dels homes. La Quaresma és un temps
propici per deixar-nos servir per Crist i així arribar a ser com Ell. Això
passa quan escoltem la Paraula de Déu i quan rebem els sagraments, en
particular l'Eucaristia. En ella ens convertim en el que rebem: el cos de
Crist.
2. «On és el teu germà?"
(Gn 4,9) - Les parròquies i les comunitats
El que hem dit per a l'Església
universal cal traduir-ho en la vida de les parròquies i comunitats. En aquestes
realitats eclesials ¿es té l'experiència que formem part d'un sol cos? Un cos
que rep i comparteix el que Déu vol donar? Un cos que coneix els seus membres
més febles, pobres i petits, i es fa càrrec d'ells? O ens refugiem en un amor
universal que es compromet amb els que estan lluny en el món, però oblida el Llàtzer
assegut davant de la seva pròpia porta tancada? (Lc 16,19-31).
Tota comunitat cristiana està cridada
a creuar el llindar que la posa en relació amb la societat que l'envolta, amb
els pobres i els allunyats. L'Església per naturalesa és missionera, no ha de
quedar replegada en si mateixa, sinó que és enviada a tots els homes.
Estimats germans i germanes, desitjo
que els llocs en què es manifesta l'Església, en particular les nostres
parròquies i les nostres comunitats, arribin a ser illes de misericòrdia enmig
del mar de la indiferència.
3. «Enforteixin els seus cors»
(St 5,8) - La persona creient
També com a individus tenim la
temptació de la indiferència. Estem saturats de notícies i imatges tremendes
que ens narren el sofriment humà i, al mateix temps, sentim tota la nostra
incapacitat per intervenir. Què podem fer per no deixar-nos absorbir per
aquesta espiral d'horror i d'impotència?
En primer lloc, podem pregar
en la comunió de l'Església terrenal i celestial.
En segon lloc, podem ajudar
amb gestos de caritat, arribant tant a les persones properes com a les
llunyanes, gràcies als nombrosos organismes de caritat de l'Església. La
Quaresma és un temps propici per mostrar interès per l'altre, amb un signe
concret, encara que sigui petit, de la nostra participació en la mateixa
humanitat.
I, en tercer lloc, el patiment
de l'altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà
em recorda la fragilitat de la meva vida, la meva dependència de Déu i dels
germans. Si demanem humilment la gràcia de Déu i acceptem els límits de les nostres
possibilitats, confiarem en les infinites possibilitats que ens reserva l'amor
de Déu. I podrem resistir la temptació diabòlica que ens fa creure que
nosaltres sols podem salvar el món i a nosaltres mateixos.
Per superar la indiferència i les
nostres pretensions d'omnipotència, vull demanar a tots que aquest temps de
Quaresma es visqui com un camí de formació del cor, com va dir Benet XVI (Ct.
Enc. Deus caritas est, 31). Tenir un cor misericordiós no significa tenir un
cor feble. Qui vol ser misericordiós necessita un cor fort, ferm, tancat al
temptador, però obert a Déu. Un cor que es deixi impregnar per l'Esperit i
guiar pels camins de l'amor que ens porten als germans i germanes. En
definitiva, un cor pobre, que coneix les seves pròpies pobreses i ho dóna tot
per l'altre.
Franciscus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)