dissabte, 26 de desembre del 2015

Vetlla de Nadal - Clariana 2015



La nit de Nadal vàrem celebrar la "Vetlla de Nadal" al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana amb l'assistència dels membres del Centre Excursionista del Penedès i la seva Coral que varen acompanyar amb els seus cants la celebració.
A l'acabar van fer una petita audició de Nadales, moment que recull la fotografia.
El Centre Excursionista del Penedès aquest any celebra el seu 40è Aniversari, des de aquí els felicitem i els encoratjem a continuar amb el seu esperit d'amor a l'escursionisme, a la muntanya i la natura. Per molts anys!!




dimecres, 2 de desembre del 2015

“L’Advent i el Nadal”

      El diumenge 29 de novembre comença l’Advent, un temps litúrgic de quatre setmanes en que ens preparem pel Nadal.
         És per nosaltres un temps d’espera pel naixement del nen Jesús, en que hem de intensificar la pregària,  la lectura de la Bíblia, un temps en que podem fer estones de silenci i escoltar dins nostre la veu de l’Esperit que ens parla al nostre cor, un temps també d’esperança, l’esperança que ens porta Jesús el Salvador del món.
       Un temps també per reconeixents pecadors i reconciliar-nos en Déu nostre Senyor en el sagrament de la confessió, que com cada anys celebrarem comunitàriament a la nostra parròquia. Com cada any també farem una col·lecta d’aliments que entregarem a Càritas de Vilafranca pels més necessitats.
I tot fent aquest camí arribarem a la joia del Nadal, en que celebrem el naixement del nostre Salvador, que neix de la Verge Maria en un estable, Jesús el Fill de Déu va voler néixer pobra entre els pobres, els pastors la gent més humil són els primers a adorar-lo.
Sens dubte aquestes festes entranyables del Nadal són també una  ocasió especial per trobar-nos com a comunitat en les diferents celebracions i també a l’escalf de la nostra llar, amb les nostres famílies.
Que passeu tots unes bones i santes festes de Nadal!!

Mn. Genís Sans, diaca

dilluns, 2 de novembre del 2015

La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani

Del 4 al 25 d’aquest mes s’està desenvolupant al Vaticà la XIV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, per abordar el món de la família. En realitat, és la segona part d’aquest esdeveniment eclesial, ja que del 5 al 19 d’octubre de l’any passat, va tenir lloc la III Assemblea General Extraordinària dels Bisbes, amb el títol «Els reptes pastorals sobre la família en el context de l’evangelització». Entre aquestes dues cites al Vaticà hi ha hagut un treball realitzat a cada diòcesi. A la nostra, a partir de febrer d’aquest any, ens hem anat reunint els dissabtes a la tarda durant cinc setmanes un grup de set matrimonis i el bisbe Agustí, portant a terme un treball engrescador de reflexió i diàleg a partir del qüestionari que la Secretaria del Sínode va fer arribar a les diòcesis. Vam tractar temes tan interessants com la possibilitat de despertar la presència de Déu a la vida de las famílies, educar i fixar relacions interpersonals sòlides, afavorir polítiques socials i econòmiques útils per a la família, etc. Vam estar parlant d’algunes situacions més extremes: l’absència dels pares a la llar, la desestructuració de la família i la discriminació de la maternitat. Vam proposar algunes estra- tègies preventives en aquests temes.
         Afloraven al debat els valors propis de la família catòlica i en l’anàlisi escrutàvem si algun d’aquests estava en les diferents unions entre home i dona que es donen a la societat actual, plantejant-nos la possibilitat real de promoure el diàleg amb aquestes famílies, i preguntant -nos com fer-ho, des d’aquest espai comú, en la perspectiva de la Nova Evangelització que ens proposa el papa Francesc. Aquestes han estat algunes de les reflexions i aportacions que hem realitzat des de la Delegació de Família i Vida per al Sínode que es desenvolupa aquests dies.

Josep M. Guardiola i Dolors Ripollès Delegats de Família i Vida

dimarts, 28 de juliol del 2015

Sant Jaume Apòstol, patró de Clariana


Aquesta és una imatge de Sant Jaume vestit de pelegrí, que es guarda al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana i es conserva des d’abans de la construcció del santuari, quan es feia la missa a l’antiga escola del poble.
         El culte a Sant Jaume a Clariana es feia antigament a la capella del seu nom, que hi havia al costat de l’actual Santuari i que va ser destruïda durant l’última guerra civil.
         Hi ha documents del segle XIX en què el bisbat de Barcelona dóna permís a la parròquia per fer misses el dia del Sant a l’esmentada capella i també hi ha un llibre de juntes de l’administració de la mateixa, en què cada any es renovava la junta i els administradors feien un balanç dels ingressos i les despeses ocasionades en motiu del culte i la conservació de la mateixa.
         Aquesta imatge de Sant Jaume vestit de pelegrí, ens recorda la importància que han tingut al llarg de la història els pelegrinatges a Santiago de Compostela des que s’hi varen descobrir les restes del Sant Apòstol.
         El camí de Sant Jaume ha estat des de l’edat mitjana una ruta per la que han passat pelegrins de tot el món. Des dels anys 80 del segle passat hi ha un renaixement de l’interès per aquesta peregrinació a la tomba de l’Apòstol. Que Sant Jaume amb la seva intercessió ens ajudi a tots nosaltres en el nostre peregrinatge per aquest món i protegeixi al nostre poble de Clariana per tal que tinguem pau i prosperitat.
 Molt Bona Festa Major!!!


dijous, 19 de març del 2015

La Joia de la Pasqua


         El temps pasqual comprèn cinquanta dies (en grec = "pentecosta", viscuts i celebrats com un sol dia: "els cinquanta dies que hi ha entre el diumenge de la Resurrecció fins al diumenge de Pentecosta s'han de celebrar amb alegria i goig, com si es tractés d'un sol i únic dia festiu, com un gran diumenge "(Normes Universals de l'Any Litúrgic, n. 22).
            Els jueus tenien ja la "festa de les setmanes" (veure Dt 16,9-10), festa inicialment agrícola i després commemorativa de l'Aliança al Sinaí, als cinquanta dies de la Pasqua. Els cristians van organitzar molt aviat les set setmanes, però per perllongar l'alegria de la Resurrecció i per celebrar al final dels cinquanta dies la festa de Pentecosta: el do de l'Esperit Sant.
           Visquem com a comunitat cristiana amb alegria i joia aquest temps en què commemorem la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist i procurem assistir als diferents actes sobretot durant la propera Setmana Santa.

             Molt Bona Pasqua a tots!!!

dissabte, 14 de febrer del 2015

EXTRACTE DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER LA QUARESMA 2015

Estimats germans i germanes:  La Quaresma és un temps de renovació per a l'Església, per a les comunitats i per a cada creient. Però sobretot és un «temps de gràcia» (2Co 6,2). Déu no ens demana res que no ens hagi donat abans: «Nosaltres estimem a Déu perquè ell ens ha estimat primer» (1Jn 4,19). Ell no és indiferent a nosaltres. Està interessat en cadascun de nosaltres, ens coneix pel nostre nom, ens cuida i ens busca quan el deixem.
La indiferència cap al proïsme i cap a Déu és una temptació real també pels cristians. Per això, necessitem sentir en cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten.

1. «Si un membre pateix, tots pateixen amb ell» (1 Co 12,26) - L'Església

El cristià és aquell que permet que Déu el revesteixi de la seva bondat i misericòrdia, que el revesteixi de Crist, per arribar a ser com Ell, servent de Déu i dels homes. La Quaresma és un temps propici per deixar-nos servir per Crist i així arribar a ser com Ell. Això passa quan escoltem la Paraula de Déu i quan rebem els sagraments, en particular l'Eucaristia. En ella ens convertim en el que rebem: el cos de Crist.

2. «On és el teu germà?" (Gn 4,9) - Les parròquies i les comunitats
El que hem dit per a l'Església universal cal traduir-ho en la vida de les parròquies i comunitats. En aquestes realitats eclesials ¿es té l'experiència que formem part d'un sol cos? Un cos que rep i comparteix el que Déu vol donar? Un cos que coneix els seus membres més febles, pobres i petits, i es fa càrrec d'ells? O ens refugiem en un amor universal que es compromet amb els que estan lluny en el món, però oblida el Llàtzer assegut davant de la seva pròpia porta tancada? (Lc 16,19-31).
Tota comunitat cristiana està cridada a creuar el llindar que la posa en relació amb la societat que l'envolta, amb els pobres i els allunyats. L'Església per naturalesa és missionera, no ha de quedar replegada en si mateixa, sinó que és enviada a tots els homes.
Estimats germans i germanes, desitjo que els llocs en què es manifesta l'Església, en particular les nostres parròquies i les nostres comunitats, arribin a ser illes de misericòrdia enmig del mar de la indiferència.

3. «Enforteixin els seus cors» (St 5,8) - La persona creient

També com a individus tenim la temptació de la indiferència. Estem saturats de notícies i imatges tremendes que ens narren el sofriment humà i, al mateix temps, sentim tota la nostra incapacitat per intervenir. Què podem fer per no deixar-nos absorbir per aquesta espiral d'horror i d'impotència?
En primer lloc, podem pregar en la comunió de l'Església terrenal i celestial.

En segon lloc, podem ajudar amb gestos de caritat, arribant tant a les persones properes com a les llunyanes, gràcies als nombrosos organismes de caritat de l'Església. La Quaresma és un temps propici per mostrar interès per l'altre, amb un signe concret, encara que sigui petit, de la nostra participació en la mateixa humanitat.

I, en tercer lloc, el patiment de l'altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà em recorda la fragilitat de la meva vida, la meva dependència de Déu i dels germans. Si demanem humilment la gràcia de Déu i acceptem els límits de les nostres possibilitats, confiarem en les infinites possibilitats que ens reserva l'amor de Déu. I podrem resistir la temptació diabòlica que ens fa creure que nosaltres sols podem salvar el món i a nosaltres mateixos.
Per superar la indiferència i les nostres pretensions d'omnipotència, vull demanar a tots que aquest temps de Quaresma es visqui com un camí de formació del cor, com va dir Benet XVI (Ct. Enc. Deus caritas est, 31). Tenir un cor misericordiós no significa tenir un cor feble. Qui vol ser misericordiós necessita un cor fort, ferm, tancat al temptador, però obert a Déu. Un cor que es deixi impregnar per l'Esperit i guiar pels camins de l'amor que ens porten als germans i germanes. En definitiva, un cor pobre, que coneix les seves pròpies pobreses i ho dóna tot per l'altre.

  Franciscus