dimecres, 28 de maig del 2014

130 anys del cementiri Parroquial de Sant Pere de La Gornal-Clariana


         El dia 15 de maig del 1884, per la tarda acabada la funció del mes de Maria el rector de la parròquia, assistit d’altres mossens veïns i acompanyats de les autoritats civils i de molts dels veïns dels pobles de La Gornal i Clariana, es van dirigí al nou cementiri per procedir a la benedicció solemne del mateix.
         Amb aquest acte quedava inaugurat el nou cementiri i totalment clausurat i inhàbil l’antic cementiri que estava ubicat al costat de l’església de Sant Pere de La Gornal on ara hi ha els jardins, el qual era molt petit i estava saturat completament.
         Aquest nou cementiri va ser possible gràcies a la donació generosa del Sr. Josep Sans i Dalmau, bondadós propietari de La Gornal i resident a Vilanova i La Geltrú, el qual va fer entrega a la parròquia de Sant Pere, de la quantitat de diners necessària per comprar els terrenys pel nou cementiri en la construcció del qual van col·laborar molts feligresos per aixecar les parets.

         Posteriorment l’any 1901es va construir la capella del cementiri gràcies a la donació de la Sra. Feliciana Lluch i Sans, la qual hi està enterrada junt amb el seu pare i germà.

“La culminació de la Pasqua”


          El diumenge 8 de juny celebrem la Solemnitat de la Pentecosta, en que va davallar l’Esperit Sant sobre els deixebles quan estaven reunits.
         La revelació de Déu no s’acaba amb el fet d’enviar i lliurar el seu propi Fill com a prova i penyora del seu incondicional amor de solidaritat amb la humanitat, que pateix les conseqüències del pecat. Ni tan sols s’acaba amb el triomf de Déu amb la resurrecció. La revelació de Déu prossegueix amb l’efusió del seu Esperit al món, que continua i actualitza permanentment l’obra de Jesús.
         El relat que trobem al començament dels Fets dels Apòstols sobre l’efusió de l’Esperit Sant a la primera comunitat té un valor com de presentació inaugural i paradigmàtica del que havia d’ésser en endavant la vida dels cristians. Una vida d’homes transformats per la força de l’Esperit de Déu. S’ha dit que l’episodi de la Pentecosta va ésser l’inrevés de l’episodi de la torre de Babel i de la “confusió de llengües”. Allí quedava indicat, a partir d’un antic mite, que és l’allunyament de Déu i la supèrbia el que divideix els homes fins a fer que no es puguin entendre i es perdin en rivalitats i guerres. El relat de la Pentecosta ens vol mostrar, al contrari, com l’acolliment a la presència i a l’acció de Déu pel seu Esperit pot restablir la unitat i la comunió humanes i pot ésser principi d’una nova forma de vida.

         És pel do de l’Esperit Sant que hem rebut en el nostre baptisme, que som fills de Déu i podem dir a Déu: Pare!. L’Esperit ve a guarir i transformar els homes des de dintre: la força i l’amor de Déu es fan realitat interior de l’home, convertit en “temple de l’Esperit” (1 Cor 6,19; Ef.2,22).