dimarts, 25 de novembre del 2014

“L’Advent i la pau interior”

          El diumenge 30 de novembre comença el temps d'Advent, aquell temps litúrgic en què els cristians ens preparem pel naixement de l'infant Jesús, un infant per nosaltres molt especial ja que és el Fill de Déu, Déu fet home. L'Advent ha de ser un temps de pregària més intensa, de reflexió, de recerca de pau interior, un temps simbolitzat en la litúrgia pel color morat, el mateix color de la quaresma, quan ens preparem per la joia de la Pasqua.
       I Maria de Natzaret ens acompanya en aquest camí, ella també està preparant-se per rebre el seu Fill. Maria, aquella noia humil, que va triar Déu Pare per portar la salvació al món. Maria ens mostra el camí, ella que en el magnificat ens diu: “perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Sí, Maria ens ensenya el camí de la humilitat, de la pau d'esperit, de la senzillesa, del silenci, de la petitesa.
         Quin contrast amb el món en què vivim! Un món en què domina el soroll, la violència, la injustícia, la set de poder i diners, una societat a casa nostra marcada per la corrupció, la mentida, el relativisme i on els valors escassegen i es contraposen en falses expectatives, d’autocomplaença, egoisme i una llibertat mal entesa.
         Els cristians tenim una gran responsabilitat per intentar transformar la nostra societat “líquida” (com diu el sociòleg Sygmund Bauman), una societat marcada per l’individualisme, la transitorietat i volatilitat de les relacions humanes. Com a creients en el Crist, som cridats a ser “evangelitzadors” enmig del nostre entorn, tal com demana el papa Francesc en la seva Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium”. Per tant, germans, se’ns demana ser valents i donar testimoni de la nostra fe. No és fàcil nadar a contracorrent en la nostra societat secularitzada, però si realment vivim la Bona Nova de Jesús, ens sentirem feliços i voldrem comunicar aquesta felicitat als qui estimem.
          La clau doncs està en viure en més intensitat i convicció la nostra fe, aprofitem aquest temps d'Advent per buscar moments de solitud en què puguem fer silenci i així escoltar aquella veu que només se sent en el silenci i la pau del cor. Aquella veu de l'Esperit Sant que habita en el nostre interior des del baptisme i llavors podrem establir un diàleg fet pregària. “Senyor aquí em tens, què vols de mi? Què puc fer per posar el meu granet de sorra i millorar el meu entorn?”
        Aleshores descobrirem en el nostre interior la pau i la felicitat autèntiques, aquesta pau i  felicitat que ens porta el nen Jesús, que va néixer a Betlem ara fa 2014 anys, en una establia; el Fill de Déu, el salvador del món va voler néixer pobre entre els pobres, amb una família humil i va viure predicant la pau i la fraternitat entre els homes.  
         Que aquest temps que encetem ens serveixi a tots per apropar-nos una mica més a Jesús i preparar-nos per la festa del Nadal, l'encarnació del Fill de Déu.

Mn. Genís Sans, diaca

dijous, 4 de setembre del 2014

“Cada diumenge un regal de Déu”

  El diumenge, a diferència d’altres festes paganes “reconvertides”, és una festa específicament cristiana. Pels cristians, és la festa joiosa que ens recorda el gran triomf de Crist sobre el mal i la mort.
         Per això, és també el dia de la nostra resurrecció. Durant la setmana tal vegada hem patit “morts” en forma de fracassos, decepcions, egoismes, infidelitats que han generat en nosaltres tristeses, ressentiments, desànims... El diumenge és el dia de “fer neteja”, de “cremar-ho” tot en l’amor de Crist Ressuscitat. Aquest dia hem de deixar enrere tot això que ens esclavitza, que ens treu la pau i la joia de viure, tornar a respirar a ple pulmó i començar de nou.
         També és el dia fer les paus amb Déu i amb nosaltres mateixos, per refer les amistats, per superar els malentesos, per trencar barreres, per superar les divisions, per perdonar-nos mútuament.   El diumenge és el dia de renovació de l’esperança. Per recordar que, malgrat les aparences, el Bé és més fort que el mal i l’acabarà derrotant. Que la darrera paraula, en la nostra vida i en la història humana, la té el Senyor. I que aquesta darrera paraula serà de gràcia i de bondat. Dia per recordar que viure estimant i fent el bé no és cap utopia, sinó la salvació que ens ha portat Jesús. Sobretot, per recordar que – malgrat tot! – el Senyor segueix estimant-nos. Tota aquesta renovació ens arriba a través de l’Eucaristia, la força que ens va divinitzant, transformant-nos en un nou Jesús. La valorem?   Som conscients que, cada setmana, Déu ens regala un diumenge....?

Del llibre “Aixeca’t i camina!” de Lluis Armengol sj 

dimecres, 23 de juliol del 2014

Santa Teresa Beneta de la Creu (Edith Stein)



Co-Patrona d’Europa

Festa el 9 d’agost

Edith Stein, en religió Teresa Beneta de la Creu (Wroclaw, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una filòsofa alemanya; convertida del judaisme ortodox a l'ateisme i després al catolicisme; i religiosa de l'Orde dels Carmelites Descalços. Va ser detinguda pels nazis i enviada al camp d'extermini d'Aushwitz, on va morir. El 1998 Joan Pau II va proclamar-la santa i l'any següent va ser declarada co-patrona d'Europa.                                                     
       Edith Stein va néixer a Breslau (actual Wroclaw, llavors ciutat alemanya i avui part de Polònia), última de deu fills d'una familia ortodoxa jueva.
         El 1904 es va fer atea. Va estudiar filología alemanya, filosofía, psicología i historia a les universitats Wroclaw, Göttingen i Freiburg im Breisgau. A Göttingen va ser deixeble d'Edmund Husserl i el va seguir com a ajudant a Freiburg. El 1916 va obtenir el doctorat en filosofia amb una tesi sota la direcció de Husserl Zum Problem der Einfühlung (El problema de l'empatia) i va passar a ser professora de la universitat de Freiburg.
         Malgrat que ja havia estat en contacte amb el catrolicisme, només després de llegir l'autobiografia de Santa Teresa de Jesús, durant les vacances de 1921, va convertir-s'hi i va abandonar el judaisme. Batejada l'1 de gener de 1922 va renunciar a la plaça d'ajudant de Husserl per a anar a ensenyar a una escola dominica de nenes a Espira (1922-1932). Durant aquest període, va traduir la De veritate de Tomàs d’Aquino a l'alemany, familiaritzant-se amb el pensament filosòfic catòlic. El 1932 es va convertir en professora lectora a l'Institut de Pedagogia de Münster, però les lleis racials nazis van forçar-ne la dimissió el 1933.
         Va entrar al convent de carmelitas descalces de Colònia el 1934 i va prendre el nom de Teresa Beneta de la Creu. Hi va escriure el seu llibre metafísic Endliches und ewiges Sein (Ésser infinit i ésser etern) amb l'objectiu de conciliar les filosofies de Tomàs d'Aquino i Edmund Husserl. Per escapar de l'amenaça nazi, va ser traslladada al convent de carmelites d'Echt, als Països Baixos, on va escriure Kreuzeswissenschaft: Studie über Johannes vom Kreuz (La ciència de la creu: estudi sobre Joan de la Creu).
Tampoc els Països Baixos eren segurs: la conferència episcopal neerlandesa va fer llegir, el 20 de juliol de 1942 una proclama en contra del racisme nazi. Com a represàlia, el 26 de juliol, Adolf Hitler va ordenar la detenció de jueus conversos, que fins llavors havien estat respectats. Edith i la seva germana Rosa, també conversa, van ser capturades i internades al camp de trànsit de Westerbork abans de ser traslladades en un tren de carrega al camp de concentració d'Auschwitz, on van ser assassinades a les cambres de gas el 9 d’agost de 1942.
            Amb la seva beatificació a la Catedral de Colònia l'1 de maig de 1987, el papa Joan Pau II va voler honorar "una filla d'Israel que durant les persecucions dels nazis ha restat unida en la fe i l'amor al Senyor Crucificat Jesucrist, com a catòlica, i al seu poble com a jueva". Va ser canonitzada per Joan Pau II l'11 d’octubre de 1998. El 2 d’octubre de 1999 el mateix Papa la va proclamar co-patrona d’Europa.

dimecres, 28 de maig del 2014

130 anys del cementiri Parroquial de Sant Pere de La Gornal-Clariana


         El dia 15 de maig del 1884, per la tarda acabada la funció del mes de Maria el rector de la parròquia, assistit d’altres mossens veïns i acompanyats de les autoritats civils i de molts dels veïns dels pobles de La Gornal i Clariana, es van dirigí al nou cementiri per procedir a la benedicció solemne del mateix.
         Amb aquest acte quedava inaugurat el nou cementiri i totalment clausurat i inhàbil l’antic cementiri que estava ubicat al costat de l’església de Sant Pere de La Gornal on ara hi ha els jardins, el qual era molt petit i estava saturat completament.
         Aquest nou cementiri va ser possible gràcies a la donació generosa del Sr. Josep Sans i Dalmau, bondadós propietari de La Gornal i resident a Vilanova i La Geltrú, el qual va fer entrega a la parròquia de Sant Pere, de la quantitat de diners necessària per comprar els terrenys pel nou cementiri en la construcció del qual van col·laborar molts feligresos per aixecar les parets.

         Posteriorment l’any 1901es va construir la capella del cementiri gràcies a la donació de la Sra. Feliciana Lluch i Sans, la qual hi està enterrada junt amb el seu pare i germà.

“La culminació de la Pasqua”


          El diumenge 8 de juny celebrem la Solemnitat de la Pentecosta, en que va davallar l’Esperit Sant sobre els deixebles quan estaven reunits.
         La revelació de Déu no s’acaba amb el fet d’enviar i lliurar el seu propi Fill com a prova i penyora del seu incondicional amor de solidaritat amb la humanitat, que pateix les conseqüències del pecat. Ni tan sols s’acaba amb el triomf de Déu amb la resurrecció. La revelació de Déu prossegueix amb l’efusió del seu Esperit al món, que continua i actualitza permanentment l’obra de Jesús.
         El relat que trobem al començament dels Fets dels Apòstols sobre l’efusió de l’Esperit Sant a la primera comunitat té un valor com de presentació inaugural i paradigmàtica del que havia d’ésser en endavant la vida dels cristians. Una vida d’homes transformats per la força de l’Esperit de Déu. S’ha dit que l’episodi de la Pentecosta va ésser l’inrevés de l’episodi de la torre de Babel i de la “confusió de llengües”. Allí quedava indicat, a partir d’un antic mite, que és l’allunyament de Déu i la supèrbia el que divideix els homes fins a fer que no es puguin entendre i es perdin en rivalitats i guerres. El relat de la Pentecosta ens vol mostrar, al contrari, com l’acolliment a la presència i a l’acció de Déu pel seu Esperit pot restablir la unitat i la comunió humanes i pot ésser principi d’una nova forma de vida.

         És pel do de l’Esperit Sant que hem rebut en el nostre baptisme, que som fills de Déu i podem dir a Déu: Pare!. L’Esperit ve a guarir i transformar els homes des de dintre: la força i l’amor de Déu es fan realitat interior de l’home, convertit en “temple de l’Esperit” (1 Cor 6,19; Ef.2,22). 

dijous, 17 d’abril del 2014


L’Esperança que neix de la Pasqua

         El proper 13 d’abril és el diumenge de Rams, en què donem inici a la Setmana Santa amb la benedicció dels rams, recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat en una somera i la gent aclamant-lo amb palmes i palmons. Tot seguit anem en processó a l’església i llegim la Passió de Jesucrist. El Dijous Sant recordarem l’últim sopar, en què Jesús va instaurar l’Eucaristia i va rentar els peus dels seus deixebles com a signe d’humilitat, caritat i servei. L’endemà, Divendres Sant, serà una celebració marcada principalment pel silenci i la pregària, en què contemplem a Jesús a la creu, que ha mort per tots nosaltres. Finalment, culminarem la setmana amb la festa més important pels cristians: el Diumenge de Pasqua, en què celebrem amb joia la resurrecció de Jesucrist.
        L’esperança cristiana neix d’aquest diumenge de glòria, Jesús amb la seva resurrecció a vençut la mort i ens dóna a nosaltres, que creiem  en Ell, la vida per sempre i la salvació. A partir del nostre baptisme hem estat incorporats a la família dels fills de Déu i la nostra existència ha adquirit una nova perspectiva: podem viure amb una nova esperança, ja que la vida ha triomfat sobre la mort.
         Això no vol dir que els cristians no passem pels mateixos sofriments, pèrdues, desenganys, fracassos o malalties que el resta de persones d’aquest món. El que sí que podem experimentar és que la nostra fe ens fa viure aquests esdeveniments amb una altra perspectiva: és l’esperança de sentir-nos acompanyats en el fons del nostre cor per l’Esperit de Jesús; una esperança que, malgrat el dolor o la foscor, ens obre sempre la porta a la llum que il·lumina la nostra vida; aquella llum que, simbolitzada en el ciri pasqual el dia de Pasqua, entra a l’església que està a les fosques de mans del ministre tot cantant <<la llum de Crist>> i que va encenent una a una totes les candeles que portem a la nostres mans: la llum a vençut a la foscor, la vida a vençut a la mort, l’esperança ha triomfat sobre la desesperació.
         Germans! Visquem amb intensitat aquests dies de festa, procurem assistir als diferents actes litúrgics que celebrem a l’església i deixem que els nostres cors s’omplin de la joia, la pau i l’esperança que ha portat Jesús a aquest món.
         ¡¡Que tingueu tots una molt Bona Pasqua!!

Mn. Genís Sans, diaca