L’Advent i el Nadal

 El passat diumenge dia 2 de desembre vàrem començar el temps d’Advent, un temps litúrgic de preparació i espera del Nadal.

            El papa Francesc en una recent homilia, ens recorda que el passat, futur i  present  són les tres

dimensions d’aquest temps d’Advent, el Papa va explicar que Jesús, amb la seva vinguda, "purifica l'esperit". És d'aquesta purificació d'on sorgeixen les tres dimensions de l'Advent. La primera, el passat, "la purificació de la memòria". Recordar que "ha nascut el Senyor, el Redemptor que va venir per salvar-nos".

            En aquest sentit, va advertir del perill de "mundanitzar el Nadal". "Sí, tenim la festa ...", i hi ha el perill que "la festa impedeixi la contemplació del Naixement i es converteixi en una festa mundana" en comptes d’una festa de família amb Jesús al centre".
La gent llavors es perd "en les compres, els regals i d’altres ..., i el Senyor es queda aquí, oblidat". Per això, aquest període d'Advent cal "per purificar la memòria d'aquell temps passat, d'aquella dimensió".

            Futur, la segona dimensió, l'esperança, "la purificació de l'esperança", preparar-se "per la trobada definitiva amb el Senyor".

"Perquè el Senyor tornarà. I tornarà a preguntar: 'Com ha anat la teva vida?'. Serà una trobada personal, una trobada personal amb el Senyor. Quan Ell torni, tindrem aquesta trobada personal". Per tant: "Cal purificar l'esperança".

            Finalment, el sant Pare va exhortar a conrear la dimensió quotidiana de la fe, la fe en el dia a dia, eclipsada per les moltes preocupacions de la vida sense recordar que Déu és "el Déu de les sorpreses".

Aquesta tercera dimensió de l'Advent, la dimensió del present, "és la del dia a dia". Consisteix a "purificar la vigilància. Vigilància i oració són dues paraules per l'Advent, perquè el Senyor va venir a la història a Betlem, i vindrà, en la fi del món i en la fi de la vida de cada un de nosaltres".

            No obstant això, va finalitzar el Papa, el Senyor "també ve cada dia, a cada moment, als nostres cors, per mitjà de la inspiració de l'Esperit Sant".

            Aprofitem aquestes quatre setmanes de l’Advent, per aturar-nos, fer silenci i intensificar la nostra pregària i la lectura de la Paraula de Déu, això ens ajudarà a viure més intensament el Nadal.

“Gaudete et Exsultate”

A continuació transcrivim algunes cites de l’exhortació:

1. «Alegreu-vos i celebreu-ho» (Mt 5,12), diu Jesús als qui són perseguits o humiliats per la seva causa. (...) El Senyor ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aiguada, liquida.

10. El que voldria recordar amb aquesta Exhortació és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cadascú de nosaltres, aquesta crida que et dirigeix també a tu: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant»

64. La paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament d’un mateix, la veritable joia.

«Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!»

68. Les riqueses no t’asseguren res. (...) per això Jesús anomena feliços els pobres d’esperit, que tenen el cor pobre, on pot entrar-hi el Senyor amb la seva constant novetat.

70. Lluc no parla d'una pobresa «d’esperit» sinó de ser «pobres» a seques (cf. Lc 6,20), i així ens convida també a una existència austera i despullada. D'aquesta manera, ens convoca a compartir la vida dels més necessitats, la vida que van portar els Apòtols, i en definitiva a configurar-nos amb Jesús, que «essent ric es va fer pobre» (2Co 8,9). Ser pobre en el cor, això és santedat.

«Feliços els humils: ells posseiran la terra»

74. La mansuetud és una altra expressió de la pobresa interior, de qui diposita la seva confiança només en Déu. (....) Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.

«Feliços els qui ploren: Déu els consolarà»

76. La persona que veu les coses realment com són, es deixa traspassar pel dolor i plora en el seu cor, és capaç de tocar les profunditats de la vida i de ser autènticament feliç. (....) Saber plorar amb els altres, això és santedat.

«Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!»

79. És cert que la paraula «justícia» pot ser sinònim de fidelitat a la voluntat de Déu en tota la nostra vida, però si li donem un sentit molt general oblidem que es manifesta especialment en la justícia amb els desemparats (...). Cercar la justícia amb fam i set, això és santedat.

«Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!»

80. La misericòrdia té dos aspectes: és donar, ajudar, servir als altres, i també perdonar, comprendre. Mateu ho resumeix en una regla d'or: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin» (7,12).

«Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!»

85. És cert que no hi ha amor sense obres d'amor, però aquesta benaurança ens recorda que el Senyor espera un lliurament al germà que brolli del cor, ja que «Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria» (1 Co 13,3).

86. Mantenir el cor net de tot el que  taca l'amor, això és santedat.

«Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

87. El món de les tafaneries, fetes per gent que es dedica a criticar i a destruir, no construeix la pau. Aquesta gent més aviat és enemiga de la pau i de cap manera benaurada.

88. Els pacífics són font de pau, construeixen pau i amistat social. A aquells que s’ocupen de sembrar pau arreu, Jesús els fa una bonica promesa: «Ells seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9).