Estimats germans i germanes: La Quaresma és un temps de renovació per a
l'Església, per a les comunitats i per a cada creient. Però sobretot és un «temps
de gràcia» (2Co 6,2). Déu no ens demana res que no ens hagi donat abans: «Nosaltres
estimem a Déu perquè ell ens ha estimat primer» (1Jn 4,19). Ell no és
indiferent a nosaltres. Està interessat en cadascun de nosaltres, ens coneix
pel nostre nom, ens cuida i ens busca quan el deixem.
La indiferència cap al proïsme i cap a
Déu és una temptació real també pels cristians. Per això, necessitem sentir en
cada Quaresma el crit dels profetes que aixequen la seva veu i ens desperten.
1. «Si un membre pateix, tots
pateixen amb ell» (1 Co 12,26) - L'Església
El cristià és aquell que permet que
Déu el revesteixi de la seva bondat i misericòrdia, que el revesteixi de Crist,
per arribar a ser com Ell, servent de Déu i dels homes. La Quaresma és un temps
propici per deixar-nos servir per Crist i així arribar a ser com Ell. Això
passa quan escoltem la Paraula de Déu i quan rebem els sagraments, en
particular l'Eucaristia. En ella ens convertim en el que rebem: el cos de
Crist.
2. «On és el teu germà?"
(Gn 4,9) - Les parròquies i les comunitats
El que hem dit per a l'Església
universal cal traduir-ho en la vida de les parròquies i comunitats. En aquestes
realitats eclesials ¿es té l'experiència que formem part d'un sol cos? Un cos
que rep i comparteix el que Déu vol donar? Un cos que coneix els seus membres
més febles, pobres i petits, i es fa càrrec d'ells? O ens refugiem en un amor
universal que es compromet amb els que estan lluny en el món, però oblida el Llàtzer
assegut davant de la seva pròpia porta tancada? (Lc 16,19-31).
Tota comunitat cristiana està cridada
a creuar el llindar que la posa en relació amb la societat que l'envolta, amb
els pobres i els allunyats. L'Església per naturalesa és missionera, no ha de
quedar replegada en si mateixa, sinó que és enviada a tots els homes.
Estimats germans i germanes, desitjo
que els llocs en què es manifesta l'Església, en particular les nostres
parròquies i les nostres comunitats, arribin a ser illes de misericòrdia enmig
del mar de la indiferència.
3. «Enforteixin els seus cors»
(St 5,8) - La persona creient
També com a individus tenim la
temptació de la indiferència. Estem saturats de notícies i imatges tremendes
que ens narren el sofriment humà i, al mateix temps, sentim tota la nostra
incapacitat per intervenir. Què podem fer per no deixar-nos absorbir per
aquesta espiral d'horror i d'impotència?
En primer lloc, podem pregar
en la comunió de l'Església terrenal i celestial.
En segon lloc, podem ajudar
amb gestos de caritat, arribant tant a les persones properes com a les
llunyanes, gràcies als nombrosos organismes de caritat de l'Església. La
Quaresma és un temps propici per mostrar interès per l'altre, amb un signe
concret, encara que sigui petit, de la nostra participació en la mateixa
humanitat.
I, en tercer lloc, el patiment
de l'altre constitueix una crida a la conversió, perquè la necessitat del germà
em recorda la fragilitat de la meva vida, la meva dependència de Déu i dels
germans. Si demanem humilment la gràcia de Déu i acceptem els límits de les nostres
possibilitats, confiarem en les infinites possibilitats que ens reserva l'amor
de Déu. I podrem resistir la temptació diabòlica que ens fa creure que
nosaltres sols podem salvar el món i a nosaltres mateixos.
Per superar la indiferència i les
nostres pretensions d'omnipotència, vull demanar a tots que aquest temps de
Quaresma es visqui com un camí de formació del cor, com va dir Benet XVI (Ct.
Enc. Deus caritas est, 31). Tenir un cor misericordiós no significa tenir un
cor feble. Qui vol ser misericordiós necessita un cor fort, ferm, tancat al
temptador, però obert a Déu. Un cor que es deixi impregnar per l'Esperit i
guiar pels camins de l'amor que ens porten als germans i germanes. En
definitiva, un cor pobre, que coneix les seves pròpies pobreses i ho dóna tot
per l'altre.
Franciscus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada