El diumenge 30 de novembre comença el
temps d'Advent, aquell temps litúrgic en què els cristians ens preparem pel
naixement de l'infant Jesús, un infant per nosaltres molt especial ja que és el
Fill de Déu, Déu fet home. L'Advent ha de ser un temps de pregària més intensa,
de reflexió, de recerca de pau interior, un temps simbolitzat en la litúrgia
pel color morat, el mateix color de la quaresma, quan ens preparem per la joia
de la Pasqua.
I
Maria de Natzaret ens acompanya en aquest camí, ella també està preparant-se
per rebre el seu Fill. Maria, aquella noia humil, que va triar Déu Pare per
portar la salvació al món. Maria ens mostra el camí, ella que en el magnificat
ens diu: “perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Sí, Maria ens
ensenya el camí de la humilitat, de la pau d'esperit, de la senzillesa, del
silenci, de la petitesa.
Quin
contrast amb el món en què vivim! Un món en què domina el soroll, la violència,
la injustícia, la set de poder i diners, una societat a casa nostra marcada per
la corrupció, la mentida, el relativisme i on els valors escassegen i es contraposen
en falses expectatives, d’autocomplaença, egoisme i una llibertat mal entesa.
Els
cristians tenim una gran responsabilitat per intentar transformar la nostra
societat “líquida” (com diu el sociòleg Sygmund Bauman), una societat marcada
per l’individualisme, la transitorietat i volatilitat de les relacions humanes.
Com a creients en el Crist, som cridats a ser “evangelitzadors” enmig del
nostre entorn, tal com demana el papa Francesc en la seva Exhortació Apostòlica
“Evangelii Gaudium”. Per tant, germans, se’ns demana ser valents i donar
testimoni de la nostra fe. No és fàcil nadar a contracorrent en la nostra
societat secularitzada, però si realment vivim la Bona Nova de Jesús, ens
sentirem feliços i voldrem comunicar aquesta felicitat als qui estimem.
La
clau doncs està en viure en més intensitat i convicció la nostra fe, aprofitem
aquest temps d'Advent per buscar moments de solitud en què puguem fer silenci i
així escoltar aquella veu que només se sent en el silenci i la pau del cor.
Aquella veu de l'Esperit Sant que habita en el nostre interior des del baptisme
i llavors podrem establir un diàleg fet pregària. “Senyor aquí em tens, què
vols de mi? Què puc fer per posar el meu granet de sorra i millorar el meu
entorn?”
Aleshores
descobrirem en el nostre interior la pau i la felicitat autèntiques, aquesta
pau i felicitat que ens porta el nen
Jesús, que va néixer a Betlem ara fa 2014 anys, en una establia; el Fill de
Déu, el salvador del món va voler néixer pobre entre els pobres, amb una
família humil i va viure predicant la pau i la fraternitat entre els
homes.
Que
aquest temps que encetem ens serveixi a tots per apropar-nos una mica més a
Jesús i preparar-nos per la festa del Nadal, l'encarnació del Fill de Déu.
Mn. Genís
Sans, diaca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada