dilluns, 28 d’octubre del 2013

1 de novembre “Tots Sants”

L’Església en la solemnitat de Tots Sants ens fa escoltar les benaurances perquè són el programa més clar de tota vida cristiana. Per a uns, viure les benaurances voldrà dir practicar la pobresa d’esperit, tenir un cor senzill, sense pretensions ni posseint l’orgull típic d’aquell que se sent refiat de si mateix. Per a uns altres, serà acceptar plenament les proves i les tristeses en què es troben, confiats de rebre el consol de Déu. Per a d’altres, serà buscar sempre la rectitud, evitant tot engany i falsedat. Per a d’altres, serà manifestar compassió, sense exigir, sinó perdonant. Per a d’altres, serà tenir un cor ben transformat, que fa veure la imatge de Déu en cada persona. Per a d’altres, serà buscar la pau i escampar-la al voltant. Per a d’altres, en fi, serà el camí de la persecució a causa de la justícia.
         Els sants són els qui han imitat el Crist en alguna d’aquestes facetes o, potser millor, en totes. Han entès que la veritable felicitat només pot venir de Déu i del compliment de la seva voluntat. Per això l’ideal de les benaurances és constructiu, joiós. S’identifica amb les aspiracions més nobles de la humanitat: la construcció d’un món més fraternal, la supressió de tota forma d’esclavitud en la societat, l’assoliment d’una pau més gran arreu del món, el millorament de les condicions de vida i de treball de tothom, la bona entesa entre les generacions...
         Ser sant és aspirar a identificar-se amb el Déu sant, o sigui tenir per ideal a obtenir la mateixa vocació universal a la santedat pròpia de tot cristià.  Per això l’apòstol Joan va veure una “innombrable multitud que ningú no hauria pogut comptar”.
(Missal Festiu, Publicacions de l’Abadia de Montserrat)

Com ens diu l’antífona d’introducció de la diada de Tots Sants:

“Alegrem-nos tots en el Senyor,
en celebrar la festa de Tots els Sants,
també els àngels s’alegren de la seva solemnitat

i en donen lloança al Fill de Déu”



“Els Panellets”
Son propis del dia de Tots Sants dos menjars especials: castanyes torrades i els panellets, uns pastissets fets de variades maneres. Abans els padrins regalaven els panellets a llurs fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Una nota típica del dia d’avui eren les rifes de panellets. Els cafès, especialment, guarnien ramellets. Consistien en taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i amb abundor de llums i de flors. Contínuament rifaven els panellets a plats, que refeien a mesura que els anaven rifant, per tal que el ramellet fes sempre força goig i convidés a prendre part a la rifa.
Avui a la tarda la gent anava a seguir cafès, com per Setmana Santa anava a seguir monuments, i per Nadal, pessebres.

Ara fa un segle, els panellets rarament es compraven; hom els adquiria posant a les rifes que per molts indrets es feien durant tot el matí d’avui i a primera hora de la tarda. Quan van començar a establir-se pastisseries, van afanyar-se a guarnir aparadors ben bonics amb moltes menes de panellets, per tal d’introduir el costum de comprar-ne i en pla de competència amb els cafès. En sortir de missa, la gent anava a voltar cafès i parades de rifaires, per tal de veure els ramellets i d’adquirir els panellets propis per a les postres del sopar.                                      “Costumari Català de Joan Amades”

dilluns, 26 d’agost del 2013



“Festa de l’Exaltació de la Santa Creu”


                El dissabte 14 de setembre, l’Església celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu.
         Cap a l'any 320, l'Emperadriu Helena de Constantinoble va trobar la Vera Creu, la creu en què va morir Nostre Senyor Jesucrist. L'Empera-driu i el seu fill Constantí varen cons-truir en el lloc del descobriment la Basílica del Sant Sepulcre, en la qual es guarda la relíquia.
         El rei Cosroes II de Pèrsia, l’any 614 va envair i va conquerir Jerusalem i es va emportar la Creu posant-la sota els peus del seu tron ​​com a signe de menyspreu al cristianisme. Però l’any 628 l'emperador Heracli va aconseguir derrotar-lo i va recuperar la Creu i la va portar de nou a Jerusalem: era el 14 de setembre d'aquest mateix any. A tal fi es va realitzar una cerimònia en què la Creu fou portada en persona per l'emperador a través de la ciutat. Des de llavors, aquest dia va quedar assenyalat en els calendaris litúrgics com el de l'Exaltació de la Vera Creu.
         Aquesta festa se celebra tant a l’Església Catòlica com també a les Esglésies Ortodoxes d’Orient.
         El cristianisme és un missatge d'amor. Per què llavors exaltar la Creu? A més la Resurrecció, més que la Creu, dóna sentit a la nostra vida.

         Però tenim la Creu! L'escàndol de la Creu, que ens diu Sant Pau. Nosaltres no haguéssim introduït la Creu. Però els camins de Déu són diferents. Els apòstols la rebutjaven. I nosaltres també.
         La Creu és fruit de la llibertat i amor de Jesús. No era necessària. Jesús l'ha volgut per mostrar el seu amor i la seva solidaritat amb el dolor humà. Per compartir el nostre dolor i fer-lo redemptor.
         Jesús no ha vingut a suprimir el sofriment: el sofriment seguirà present entre nosaltres. Tampoc ha vingut per explicar-lo: seguirà sent un misteri.     Ha vingut per acompanyar-lo amb la seva presència. En presència del dolor i la mort de Jesús, el Sant, l'Innocent, l'Anyell de Déu.
         Jesús en plena joventut, és portat a la creu i ho accepta per obrir-nos el paradís amb la força de la seva bondat: "Refulgeix la creu beneïda, en la qual el Senyor fou immolat i va rentar les nostres ferides amb la seva sang"(antífona de Laudes de la festa de l’Exaltació de la Santa Creu).
         Jesús no ens salva des de fora, com per art de màgia, sinó compartint els nostres problemes, els nostres sofriments. Jesús no està a la Creu per adoctrinar amb paraules, sinó per compartir el nostre dolor solidàriament.
         “Celebrem la festa de la creu, per la qual les tenebres han estat expulsades i ens ha estat retornada la llum”. (sant Andreu de Creta,bisbe)


Mn. Genís Sans, diaca

dilluns, 24 de juny del 2013

HO HEM ACONSEGUIT!!



Ho hem aconseguit!!
Ja torna a funcionar!!

Moltes gràcies!!


Parròquia de Sant Pere de La Gornal

"Celebrar i Compartir"

Com cada any a finals de juny, els veïns de La Gornal celebrem la Festa Major en honor del nostre patró Sant Pere apòstol. Sens dubte són uns dies que esperem per gaudir de festa i diversió, d’estar amb la família i trobar-se amb els amics, de compartir, de xerrada distesa al voltant d’una taula, de repòs o també de més feina. Estic pensant en les persones de la comissió de festes, que de ben segur que aquests dies se’ls girà més feina amb el neguit que tot surti bé i els veïns quedin contents amb els diferents actes que s’organitzen.
         La festa ens ajuda a relacionar-nos amb els veïns, els amics, a aplegar-nos en família. També és un moment pel record. Quan anem posant anys sobre les espatlles tenim la tendència a recordar com eren les festes majors de fa anys i com són ara. Tendim molts cops a idealitzar els temps passats, però cada època té les seves circumstàncies que hem d’assumir i saber valorar. No podem viure només del passat sinó que hem de mirar cap al futur. Un futur que esperem que millori, que puguem superar aquesta crisi que patim i que fa que molta gent no pugui gaudir de la festa amb ànims i esperança. És entre tots que podrem sortir-ne, tots hi podem posar el nostre granet de sorra per tal d’aconseguir-ho.
         S’ha dit que aquesta crisi, en el fons és una crisi de valors i crec que realment ha estat així. Quan una societat s’oblida dels valors fonamentals que la configuren perd la seva identitat les seves arrels i les referències que la feien forta per tenir una visió clara per tirar endavant amb esperança. Penso que els cristians hauríem de reflexionar si molts cops no hem claudicat en les nostres conviccions per afegir-nos a la moda mediàtica del moment per por de no semblar persones antiquades i caduques defensant la nostra fe. Avui hi ha molta gent que no ha sentit a parlar mai de Jesús, de la Bona Nova que va portar i de l’esperança que va infondre a la gent que durant segles l’ha seguit. La nostra civilització occidental, tal i com la coneixem, no seria la mateixa sense el cristianisme: la dignitat de la persona, la família, la societat així com l’art, la música, els valors ètics i humans...
         Per tant us convido a redescobrir aquest tresor que és la fe en Jesucrist i que sens dubte ens fa viure amb un cor ple de joia i esperança encara que les circumstàncies que ens envoltin no siguin favorables. Sant Pere va seguir a Jesús de forma incondicional fins ha donar la vida per ser coherent amb la seva fe. Que ell ens sigui guia i intercessor per encarar el nostre futur com a poble i com a creients amb goig i esperança.
         Molt bona Festa Major a tots!!

 Mn. Genís Sans, diaca                                                                   

divendres, 24 de maig del 2013

Primeras Comunions

El diumenge dia 2 de juny, festivitat de Corpus a les 11,30 h.
a l'església de Sant Pere de La Gornal,
rebrant el sagrament de la Primera Comunió els nens:

Izan, Mar i Nerea

Ens alegrem per ells i pels seus pares i familiars.

divendres, 15 de març del 2013

HABEMUS PAPAM "FRANCESC"



Aquest dimecres passat dia 13 de març a la tarda el conclave va escollir com a successor de Pere a la seu de Roma, el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio de 76 anys d'edat, membre de la Companyia de Jesús, que va triar per nom Francesc.
Des de la nostra Parròquia de Sant Pere de La Gornal-Clariana, ens en alegrem i en donem gràcies a Déu.

dilluns, 11 de març del 2013

“Pasqua: fonament de la Fe”



En aquest Any de la Fe que estem vivint, és convenient que ens aturem a fer una reflexió sobre el que significa la Pasqua per a nosaltres, els cristians.
La Pasqua és la solemnitat més important de les que celebra l’Església durant l’any litúrgic, ens hi estem preparant durant la Quaresma, quaranta dies de revisió de vida, de penitència, de caritat i de conversió de cor per arribar ben disposats a la celebració de la Pasqua.
Per què és tant important la Pasqua, per als cristians? Perquè celebrem la mort i resurrecció de Jesucrist.
La fe cristiana és creure en la persona de Jesús de Natzaret, Fill de Déu i al mateix temps home com nosaltres, nascut de Maria Verge, morí per tots nosaltres, pels nostres pecats, per la remissió de la humanitat i al ressuscitar va vèncer la mort i va portar per tots els batejats la vida eterna. Aquesta llum que ens va portar Crist, que dissipa les tenebres de la mort és la que simbolitzem amb el ciri pasqual, que encenem el dia de Pasqua i roman encès durant la cinquantena pasqual, fins a la festa de Pentecosta.
Per tant, la mort i la resurrecció de Jesucrist són el fonament de la nostra fe, tal com diu Sant Pau en la primera carta als Corintis:  nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd.” Els jueus no podien entendre que el Messies que ells esperaven pogués morir a la creu, que era la mort més indigna que hi havia a l’època romana i els grecs no comprenien una fe basada en una persona i no en una filosofia humana, i tot seguit diu en la mateixa carta Sant Pau: “Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes”. La nostra fe amb Jesucrist ens dóna als cristians una vida amb plenitud i esperança, vivint les nostres dificultats i problemes amb una altra perspectiva la qual ens dóna l’autèntica felicitat.
Que aquest any de la Fe visquem amb joia la Pasqua de Resurrecció.
                                                                          Mn. Genís Sans, diaca

dilluns, 28 de gener del 2013

“Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”


Aquestes són les paraules que el ministre de l’Església diu el Dimecres de Cendra al imposar-nos la cendra al cap. El proper dia 13 de febrer, amb aquest gest, comença el temps de Quaresma que acabarà el dia 28 de març Dijous Sant amb la Cena del Senyor. Al llarg d’aquests quaranta dies, sobretot en la litúrgia del diumenge, fem un esforç per recuperar el ritme i l’estil de veritables creients que han de viure com a fills de Déu.
El sentit de la Quaresma és preparar-nos per a la celebració de la Pasqua: la litúrgia quaresmal disposa a celebrar el misteri pasqual, els fidels fem memòria del baptisme i fem penitència.
El color litúrgic d'aquest temps és el morat que significa dol i penitència. És un temps de reflexió, de penitència, de conversió espiritual; temps de preparació al misteri pasqual.
La durada de la Quaresma està basada en el símbol del nombre quaranta en la Bíblia. En aquesta, es parla dels quaranta dies del diluvi, dels quaranta anys de la marxa del poble jueu pel desert, dels quaranta dies de Moisès i d'Elies a la muntanya, dels quaranta dies que va passar Jesús en el desert abans de començar la seva vida pública, dels 400 anys que va durar l'estada dels jueus a Egipte. En la Bíblia, el nombre quatre simbolitza l'univers material, seguit de zeros significa el temps de la nostra vida en la terra, seguit de proves i dificultats. La pràctica de la Quaresma data del segle IV, quan es dóna la tendència a constituir-la en temps de penitència i de renovació per a tota l'Església, amb la pràctica del dejuni i de l'abstinència. Conservada amb bastant vigor, almenys al principi, en les esglésies d'orient, la pràctica penitencial de la Quaresma ha estat cada vegada més alleugerida a l’occident, però tot i això hem d'observar un esperit penitencial i de conversió.
Començarem l’itinerari quaresmal guiats per l’exemple i la paraula de Jesucrist que en l’Evangeli ens indica el camí d’una autenticitat que ha d’estimular la conversió. Perquè la Quaresma és, abans que tot, temps de retorn a Déu i de retorn als germans. Hem de fer el possible per eradicar la nostra manera de fer egoista o autosuficient.
L’Església ens demana: “Que per la nostra humil confessió obtinguem la remissió dels pecats”. La relació entre el reconeixement de les faltes i el perdó per part de Déu és essencial per tal que aquest temps de salvació doni fruit. Déu està sempre disposat a perdonar, a acollir, perquè es compassiu i benigne.
Tal com ens recorda el salm que es llegeix el dimecres de cendra:

“Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.”