“Pasqua: fonament de la Fe”

En aquest Any de la Fe que estem vivint, és convenient que ens aturem a fer una reflexió sobre el que significa la Pasqua per a nosaltres, els cristians.

La Pasqua és la solemnitat més important de les que celebra l’Església durant l’any litúrgic, ens hi estem preparant durant la Quaresma, quaranta dies de revisió de vida, de penitència, de caritat i de conversió de cor per arribar ben disposats a la celebració de la Pasqua.

Per què és tant important la Pasqua, per als cristians? Perquè celebrem la mort i resurrecció de Jesucrist.

La fe cristiana és creure en la persona de Jesús de Natzaret, Fill de Déu i al mateix temps home com nosaltres, nascut de Maria Verge, morí per tots nosaltres, pels nostres pecats, per la remissió de la humanitat i al ressuscitar va vèncer la mort i va portar per tots els batejats la vida eterna. Aquesta llum que ens va portar Crist, que dissipa les tenebres de la mort és la que simbolitzem amb el ciri pasqual, que encenem el dia de Pasqua i roman encès durant la cinquantena pasqual, fins a la festa de Pentecosta.

Per tant, la mort i la resurrecció de Jesucrist són el fonament de la nostra fe, tal com diu Sant Pau en la primera carta als Corintis: “ nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd.” Els jueus no podien entendre que el Messies que ells esperaven pogués morir a la creu, que era la mort més indigna que hi havia a l’època romana i els grecs no comprenien una fe basada en una persona i no en una filosofia humana, i tot seguit diu en la mateixa carta Sant Pau: “Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes”. La nostra fe amb Jesucrist ens dóna als cristians una vida amb plenitud i esperança, vivint les nostres dificultats i problemes amb una altra perspectiva la qual ens dóna l’autèntica felicitat.

Que aquest any de la Fe visquem amb joia la Pasqua de Resurrecció.

                                                                          Mn. Genís Sans, diaca