Aquestes són les paraules que el ministre de l’Església diu el Dimecres de Cendra
al imposar-nos la cendra al cap. El proper dia 13 de febrer, amb aquest gest,
comença el temps de Quaresma
que
acabarà el dia 28 de març Dijous Sant amb la Cena del
Senyor. Al llarg d’aquests quaranta dies, sobretot en la litúrgia del diumenge,
fem un esforç per recuperar el ritme i l’estil de veritables creients que han
de viure com a fills de Déu.
El sentit de la Quaresma és preparar-nos per a la celebració de la Pasqua:
la litúrgia quaresmal disposa a celebrar el misteri pasqual, els fidels fem
memòria del baptisme i fem penitència.
El color litúrgic d'aquest
temps és el morat que significa dol i penitència. És un temps de reflexió, de
penitència, de conversió espiritual; temps de preparació al misteri pasqual.
La durada de la Quaresma està basada en el
símbol del nombre quaranta en la Bíblia. En aquesta, es parla dels quaranta
dies del diluvi, dels quaranta anys de la marxa del poble jueu pel desert, dels
quaranta dies de Moisès i d'Elies a la muntanya, dels quaranta dies que va
passar Jesús en el desert abans de començar la seva vida pública, dels 400 anys
que va durar l'estada dels jueus a Egipte. En la Bíblia, el nombre quatre
simbolitza l'univers material, seguit de zeros significa el temps de la nostra
vida en la terra, seguit de proves i dificultats. La pràctica de la Quaresma
data del segle IV, quan es dóna la tendència a constituir-la en temps de penitència
i de renovació per a tota l'Església, amb la pràctica del dejuni i de
l'abstinència. Conservada amb bastant vigor, almenys al principi, en les
esglésies d'orient, la pràctica penitencial de la Quaresma ha estat cada vegada
més alleugerida a l’occident, però tot i això hem d'observar un esperit
penitencial i de conversió.
Començarem l’itinerari quaresmal guiats per l’exemple i la paraula de
Jesucrist que en l’Evangeli ens indica el camí d’una autenticitat que ha
d’estimular la conversió. Perquè la Quaresma és, abans que tot, temps de retorn
a Déu i de retorn als germans. Hem de fer el possible per eradicar la nostra
manera de fer egoista o autosuficient.
L’Església ens demana: “Que per la
nostra humil confessió obtinguem la remissió dels pecats”. La relació entre
el reconeixement de les faltes i el perdó per part de Déu és essencial per tal
que aquest temps de salvació doni fruit. Déu està sempre disposat a perdonar, a
acollir, perquè es compassiu i benigne.
Tal com ens recorda el salm que es llegeix el dimecres de cendra:
“Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.”
