El diumenge 8 de
juny celebrem la Solemnitat de la Pentecosta, en que va davallar l’Esperit Sant
sobre els deixebles quan estaven reunits.
La revelació de Déu no s’acaba amb el
fet d’enviar i lliurar el seu propi Fill com a prova i penyora del seu
incondicional amor de solidaritat amb la humanitat, que pateix les conseqüències
del pecat. Ni tan sols s’acaba amb el triomf de Déu amb la resurrecció. La
revelació de Déu prossegueix amb l’efusió del seu Esperit al món, que continua
i actualitza permanentment l’obra de Jesús.
El relat que trobem al començament dels
Fets dels Apòstols sobre l’efusió de l’Esperit Sant a la primera comunitat té
un valor com de presentació inaugural i paradigmàtica del que havia d’ésser en
endavant la vida dels cristians. Una vida d’homes transformats per la força de
l’Esperit de Déu. S’ha dit que l’episodi de la Pentecosta va ésser l’inrevés de
l’episodi de la torre de Babel i de la “confusió de llengües”. Allí quedava
indicat, a partir d’un antic mite, que és l’allunyament de Déu i la supèrbia el
que divideix els homes fins a fer que no es puguin entendre i es perdin en
rivalitats i guerres. El relat de la Pentecosta ens vol mostrar, al contrari,
com l’acolliment a la presència i a l’acció de Déu pel seu Esperit pot
restablir la unitat i la comunió humanes i pot ésser principi d’una nova forma
de vida.
És pel do de l’Esperit Sant que hem
rebut en el nostre baptisme, que som fills de Déu i podem dir a Déu: Pare!.
L’Esperit ve a guarir i transformar els homes des de dintre: la força i l’amor
de Déu es fan realitat interior de l’home, convertit en “temple de l’Esperit”
(1 Cor 6,19; Ef.2,22).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada