L’Advent i el Nadal

 El passat diumenge dia 2 de desembre vàrem començar el temps d’Advent, un temps litúrgic de preparació i espera del Nadal.

            El papa Francesc en una recent homilia, ens recorda que el passat, futur i  present  són les tres

dimensions d’aquest temps d’Advent, el Papa va explicar que Jesús, amb la seva vinguda, "purifica l'esperit". És d'aquesta purificació d'on sorgeixen les tres dimensions de l'Advent. La primera, el passat, "la purificació de la memòria". Recordar que "ha nascut el Senyor, el Redemptor que va venir per salvar-nos".

            En aquest sentit, va advertir del perill de "mundanitzar el Nadal". "Sí, tenim la festa ...", i hi ha el perill que "la festa impedeixi la contemplació del Naixement i es converteixi en una festa mundana" en comptes d’una festa de família amb Jesús al centre".
La gent llavors es perd "en les compres, els regals i d’altres ..., i el Senyor es queda aquí, oblidat". Per això, aquest període d'Advent cal "per purificar la memòria d'aquell temps passat, d'aquella dimensió".

            Futur, la segona dimensió, l'esperança, "la purificació de l'esperança", preparar-se "per la trobada definitiva amb el Senyor".

"Perquè el Senyor tornarà. I tornarà a preguntar: 'Com ha anat la teva vida?'. Serà una trobada personal, una trobada personal amb el Senyor. Quan Ell torni, tindrem aquesta trobada personal". Per tant: "Cal purificar l'esperança".

            Finalment, el sant Pare va exhortar a conrear la dimensió quotidiana de la fe, la fe en el dia a dia, eclipsada per les moltes preocupacions de la vida sense recordar que Déu és "el Déu de les sorpreses".

Aquesta tercera dimensió de l'Advent, la dimensió del present, "és la del dia a dia". Consisteix a "purificar la vigilància. Vigilància i oració són dues paraules per l'Advent, perquè el Senyor va venir a la història a Betlem, i vindrà, en la fi del món i en la fi de la vida de cada un de nosaltres".

            No obstant això, va finalitzar el Papa, el Senyor "també ve cada dia, a cada moment, als nostres cors, per mitjà de la inspiració de l'Esperit Sant".

            Aprofitem aquestes quatre setmanes de l’Advent, per aturar-nos, fer silenci i intensificar la nostra pregària i la lectura de la Paraula de Déu, això ens ajudarà a viure més intensament el Nadal.

“Gaudete et Exsultate”

A continuació transcrivim algunes cites de l’exhortació:

1. «Alegreu-vos i celebreu-ho» (Mt 5,12), diu Jesús als qui són perseguits o humiliats per la seva causa. (...) El Senyor ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aiguada, liquida.

10. El que voldria recordar amb aquesta Exhortació és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cadascú de nosaltres, aquesta crida que et dirigeix també a tu: «Sigueu sants, perquè jo sóc sant»

64. La paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament d’un mateix, la veritable joia.

«Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!»

68. Les riqueses no t’asseguren res. (...) per això Jesús anomena feliços els pobres d’esperit, que tenen el cor pobre, on pot entrar-hi el Senyor amb la seva constant novetat.

70. Lluc no parla d'una pobresa «d’esperit» sinó de ser «pobres» a seques (cf. Lc 6,20), i així ens convida també a una existència austera i despullada. D'aquesta manera, ens convoca a compartir la vida dels més necessitats, la vida que van portar els Apòtols, i en definitiva a configurar-nos amb Jesús, que «essent ric es va fer pobre» (2Co 8,9). Ser pobre en el cor, això és santedat.

«Feliços els humils: ells posseiran la terra»

74. La mansuetud és una altra expressió de la pobresa interior, de qui diposita la seva confiança només en Déu. (....) Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.

«Feliços els qui ploren: Déu els consolarà»

76. La persona que veu les coses realment com són, es deixa traspassar pel dolor i plora en el seu cor, és capaç de tocar les profunditats de la vida i de ser autènticament feliç. (....) Saber plorar amb els altres, això és santedat.

«Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!»

79. És cert que la paraula «justícia» pot ser sinònim de fidelitat a la voluntat de Déu en tota la nostra vida, però si li donem un sentit molt general oblidem que es manifesta especialment en la justícia amb els desemparats (...). Cercar la justícia amb fam i set, això és santedat.

«Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!»

80. La misericòrdia té dos aspectes: és donar, ajudar, servir als altres, i també perdonar, comprendre. Mateu ho resumeix en una regla d'or: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin» (7,12).

«Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!»

85. És cert que no hi ha amor sense obres d'amor, però aquesta benaurança ens recorda que el Senyor espera un lliurament al germà que brolli del cor, ja que «Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria» (1 Co 13,3).

86. Mantenir el cor net de tot el que  taca l'amor, això és santedat.

«Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

87. El món de les tafaneries, fetes per gent que es dedica a criticar i a destruir, no construeix la pau. Aquesta gent més aviat és enemiga de la pau i de cap manera benaurada.

88. Els pacífics són font de pau, construeixen pau i amistat social. A aquells que s’ocupen de sembrar pau arreu, Jesús els fa una bonica promesa: «Ells seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9).

“Pasqua de Resurrecció”

El diumenge 16 d’abril, els cristians celebrarem la festa de Pasqua. Per nosaltres és la festa més important del calendari litúrgic, ja que commemorem la Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.  És el dia en què culmina la Setmana Santa. La festa de Pasqua s'allarga durant vuit dies: és el que anomenem l’Octava de Pasqua. Igualment, s'inicia el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que acaba amb la Solemnitat de Pentecosta o Pasqua Granada. Amb el Tridu Pasqual, durant la Setmana Santa, conclou definitivament el període de Quaresma i marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritualment (Crist venç la mort).

El dia de Pasqua varia d’un any a l’altre, ja que es fixa seguint el calendari lunar. És el primer diumenge de la primera lluna plena de primavera.

La festa de Pasqua correspon a una celebració de la tradició jueva que commemorava la travessa del Mar Roig per part dels israelites en el seu èxode d'Egipte. El terme hebreu de 'Pasqua', Péssah, remet a la noció de 'pas', que en la tradició judaica té una doble dimensió: pas d'una terra d'exili a la Terra Promesa i pas de l'esclavitud a la llibertat. La Pasqua cristiana també reflecteix aquest 'pas': el de la promesa de vida eterna que rebem els cristians pel sagrament del baptisme, mitjançant la mort i resurrecció de Jesucrist. <<Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell, perquè, així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida>> (Rm. 6,4) i l’èxode vers la nova terra promesa, que és l’Església; també com a conversió personal, el pas de la mort a la vida, de les tenebres a la llum, de l’egoisme a la generositat, de l’odi a l’amor. També la transició de l’antiga a la nova Aliança.

Visquem amb goig aquestes festes de Setmana Santa, en el què son els dies més significatius en la vida de Jesús: l’entrada a Jerusalem, aclamat com a Rei (diumenge de Rams); l’últim sopar amb els Apòstols, on Jesús instaurà l’Eucaristia i el manament de l’amor, quan va rentar als peus als deixebles en senyal de humilitat i servei als altres (Dijous Sant); la mort en creu (Divendres Sant) i com a culminació de la setmana la resurrecció de Jesucrist el Diumenge de Pasqua.

Bona Pasqua a tots!!

Mn. Genís Sans, diaca

“El parèntesi de l’estiu...”

            Aquesta publicació, surt a la llum quan estem a ple estiu, temps en què molts de vosaltres gaudireu d’uns dies de vacances, aprofitant aquest temps en què el dia és més llarg i la calor ens anima a gaudir d’una estona de platja o muntanya amb les nostres famílies. Temps d’estar més en contacte amb la naturalesa i d’apreciar els bonics racons que tenim al nostre entorn.

         És important d’aprofitar les vacances per mirar de desconnectar dels problemes del dia a dia, de la feina, de descansar per refer les forces, d’aprofitar i estar més junts tota la família i compartir aquests moments i així tornar al dia a dia amb forces renovades.

         També en l’àmbit de l’Església, hem acabat un curs i ho celebrem ajuntant-nos en el ja tradicional “sopar a la fresca”, en què gaudim d’una estona de germanor i amistat tot compatint els aliments que hem aportat entre tots. També és una manera senzilla de fer comunitat, de sentir-se forma part de la nostra Església.

         Després d’aquest parèntesi de l’estiu, tornarem el setembre a recomençar les activitats a la parròquia. Així, tal com anunciem en aquest full, al setembre començarem les inscripcions per la catequesi de Primera Comunió i de Confirmació. Des d’aquí voldria animar els pares que tenen fills en l’edat per fer la catequesi a apuntar-los per rebre el sagrament de l’Eucaristia. Com ja portem fent des de fa tres anys, la catequesi a la nostra parròquia és el que anomenem “Catequesi familiar”, en què els pares s’impliquen també en la transmissió de la fe als seus fills. Això fa que hi hagi una més gran col·laboració entre les famílies i la parròquia i també una relació més propera i acollidora per les dues parts, fomentant un coneixement mutu i una major relació d’amistat entre tots. Per l’experiència que tenim fins el moment, podem dir que el resultat ha estat prou satisfactori i valorat molt positivament pels pares.

         També des d’aquestes ratlles, animo els joves que estan en l’edat per començar la catequesi de Confirmació que siguin valents i encara que avui és difícil en la nostra societat parlar de la fe i de les nostres creences i que moltes vegades és nadar contra corrent, val la pena i pot ser una bona ocasió per redescobrir aquella dimensió espiritual que tots portem dins nostre i que moltes vegades resta adormida.

         Que tingueu doncs un bon estiu i que tant si anem de vacances com si per els motius que sigui no en podem gaudir, mirem també de guardar-nos uns moments al dia de reflexió, silenci i pregària.

Mn. Genís Sans, diaca

Solemnitat de Pentecosta

 El diumenge dia 15 de maig, celebrarem la Solemnitat de la Pentecosta. És l’últim dia del temps de Pasqua i celebrem amb fe i goig, que Jesús, vencedor del mal i de la mort, ens dóna el seu Esperit perquè continuem el seu camí, perquè portem al món el seu amor, la seva esperança, la seva promesa de vida.

         Sobre nosaltres els creients, sobre l’Església i sobre el món sencer, s’ha vessat el foc de la misericòrdia de Déu, que ens fa a tots homes i dones nous. La Pentecosta ens recorda i ens renova la vinguda de l’Esperit Sant.

         En el poble jueu originalment s'anomenava "Festa de les Setmanes" i tenia lloc set setmanes després de la festa dels primers fruits (Lv 23,15-21; Dt 16,9-12). Set setmanes són cinquanta dies; d'aquí el nom de la Pentecosta (= cinquanta) que va rebre més tard. Segons (Ex 34,22) se celebrava al terme de la collita de l'ordi i abans de començar la del blat; era una festa movible doncs depenia de quan arribava cada any la collita al seu temps, però tenia lloc gairebé sempre durant el mes jueu de Siván, equivalent al nostre maig / juny. En el seu origen tenia un sentit fonamental d'acció de gràcies per la collita recollida, però aviat se li va afegir un sentit històric: a l'Antic Testament era la festa de la collita i, posteriorment, els israelites, la van unir a l'Aliança a la muntanya del Sinaí, cinquanta dies després de la sortida d'Egipte, es celebrava en aquesta festa el fet de l'Aliança i el do de la Llei.

         En el marc d'aquesta festa jueva, el llibre dels Fets col·loca l'efusió de l'Esperit Sant sobre els apòstols (Ac 2 1,4). A partir d'aquest esdeveniment, Pentecosta es converteix també en festa solemne pels cristians (Ac 20,16; 1 Cor 16,8).

         La festa de la Pentecosta és un dels Diumenges més importants de l'any, després de la Pasqua.

         Encara que durant molt de temps, a causa de la seva importància, aquesta festa va ser anomenada pel poble segona Pasqua, la litúrgia actual de l'Església, tot i que la manté com a màxima solemnitat després de la festivitat de Pasqua, no pretén fer un paral·lelisme entre ambdues, al contrari, busca formar una unitat on es destaqui la Pentecosta com la conclusió de la cinquantena pasqual. És una festa de plenitud. Per tant no podem desvincular-la de la principal de totes les festes que és la Pasqua.

         En aquest sentit, Pentecosta, no és una festa autònoma i no pot quedar només com la festa en honor a l'Esperit Sant.

         Cal insistir que, la festa de la Pentecosta, és el segon diumenge més important de l'any litúrgic on els cristians tenim l'oportunitat de viure intensament la relació existent entre la Resurrecció de Crist, la seva Ascensió i la vinguda de l'Esperit Sant.

         És bo tenir present, doncs, que tot el temps de Pasqua és, també, temps de l'Esperit Sant, Esperit que és fruit de la Pasqua, que va estar en el naixement de l'Església i que, a més, sempre estarà present entre nosaltres, inspirant la nostra vida, renovant el nostre interior i impulsant-nos a ser testimonis enmig de la realitat que ens correspon viure.

         Invoquem, un cop més, a l'Esperit Sant perquè ens faci el do de la seva llum i la seva força i, sobretot, ens faci fidels testimonis de Jesucrist, el nostre Senyor.

SETMANA SANTA

Benvolguts germans:
Amb el diumenge de Rams, comencem la Setmana Santa, la semana més important pels cristians, doncs celebrem el que dóna sentit a la nostra fe, la mort i la Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.
Mirem de participar aquests dies en els diferents actes que hem programat a la parròquia, per viure a fons aquests dies Sants i viure amb profunditat la raó de la nostra fe.
Que tingueu una bona Setmana Santa que culminarà amb el dia més important per nosaltres el dia de Pasqua, dia que celebrem la Resurrecció de Jesús, el nostre Senyor i Salvador.
Molt Bona Pasqua a tots!!

Mn. Genís Sans, diaca

Vetlla de Nadal - Clariana 2015

La nit de Nadal vàrem celebrar la "Vetlla de Nadal" al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana amb l'assistència dels membres del Centre Excursionista del Penedès i la seva Coral que varen acompanyar amb els seus cants la celebració.
A l'acabar van fer una petita audició de Nadales, moment que recull la fotografia.
El Centre Excursionista del Penedès aquest any celebra el seu 40è Aniversari, des de aquí els felicitem i els encoratjem a continuar amb el seu esperit d'amor a l'escursionisme, a la muntanya i la natura. Per molts anys!!